SANCHEZ, America

romànic

450,00€
Glimpses of the Romanic
 
"There is no way to be old -wrote  Marina Tsvietáyeva-, art is a continuous movement, irreversible, it does not matter what it feeds itself on or that it tries to resurrect." America Sanchez and his works on the Romanic, know this and precisely because of this, they consume something unusual: the deep dialogue with the returning past, along with the words of a present that states its roots.
 
The series to which this folder belongs includes more than 300 prints, partially exposed at the National Museum of Catalan Art in 2016. Here are five examples -two faces, a hand, a flower, a chimera- where each line has been happily executed, where each piece celebrates the form and enjoys color. "There is no detail in the Romanic -observed Ernst Gombrich- that is not the apex where all the Romanic affirms itself, and at the same time it is projected". The same can be said of this transient repertoire, the sight of which epitomizes the vast multiple work.
 
There's a language, an ethic, a vital sense in these drawings, which capture what their historical originals knew how to leave as a mark: men, women, symbols and gestures, saved from the collective grave of time and oblivion. The author has studied the works and glimpsed the feeling of the anonymous medieval masters. What is admirable is that it has written a new history, no less witty nor less generous to the imagination.
 
Alejandro Garcia Schnetzer
 

vislumbres del románico

«no hay manera de ser antiguo –escribió marina tsvietáyeva–, el arte es continuo movimiento, irreversible, no importa de qué se nutra o qué intente resucitar». america sanchez y sus trabajos sobre el románico, lo saben y por eso, justamente, consuman algo inusual: el diálogo profundo con el pasado que vuelve, junto al decir de un presente que declara su raíz.

la serie de la que procede esta  carpeta comprende más de 300 estampas, expuestas parcialmente en el museo nacional de arte de catalunya en 2016. aquí se conjuntan cinco ejemplos –dos rostros, una mano, una flor, una quimera– donde cada trazo ha sido felizmente ejecutado, donde cada pieza celebra la forma y goza el color. «no hay detalle en el románico –observó ernst gombrich– que no sea el vértice donde todo el románico se afirme, y a su tiempo
se proyecte». lo mismo puede decirse de este fugaz repertorio, cuyo vislumbre compendia la vasta obra múltiple.

hay un lenguaje, una ética, un sentido vital en estos dibujos, que captan lo que sus originales históricos supieron dejar por huella: hombres, mujeres, símbolos y gestos, salvados de la fosa común del tiempo y del olvido. el autor ha estudiado las obras y entrevisto el sentir de los anónimos maestros medievales, lo admirable es que ha escrito una historia nueva, no menos ocurrente, ni menos generosa para la imaginación.

alejandro garcía schnetzer
 

indicis del romànic

«no hi ha manera de ser antic –va escriure marina tsvietàieva–, l’art és moviment continu, irreversible, no importa de què es nodreix ni què pretén ressuscitar». america sanchez i els seus treballs sobre el romànic ho saben i, per això, precisament, consumen quelcom d’inusual: el diàleg profund amb el passat que torna, juntament amb la paraula d’un present que declara la seva arrel.

la sèrie de la qual prové aquesta carpeta comprèn més de 300 estampes, exposades parcialment al museu nacional d’art de catalunya al 2016. aquí s’uneixen cinc exemples –dos rostres, una mà, una flor, una quimera– en què cada traç ha estat feliçment executat, en què cada peça celebra la forma i frueix del color. «al romànic no hi ha cap detall –va observar ernst gombrich– que no sigui el vèrtex on tot el romànic s’afirma i alhora es projecta». i podríem dir el mateix d’aquest repertori fugaç, els indicis del qual compendien la vasta obra múltiple.

hi ha un llenguatge, una ètica, un sentit vital en aquests dibuixos, que capten allò que els seus originals històrics van saber deixar com a petjada: homes, dones, símbols, gestos, salvats de la fossa comuna del temps i de l’oblit. l’autor ha estudiat les obres i ha entrevist el sentir dels mestres medievals anònims, el més admirable és que ha escrit una història nova, no menys ocurrent, ni menys generosa per a la imaginació.

alejandro garcía schnetzer
 

romànic